- http://www.slideshare.net/gandaria/la-decadncia-16655374
- Cerca dues imatges de Joan Timoneda, autor de Flor d'enamorats, i cerca també un poema d'aquesta recopilació.
- Cerca una imatge de Cristòfor Despuig.
- Cerca una imatge del Rector de Vallfogona i un dels seus poemes.
- Cerca una imatge de Francesc Fontanella i una de les seves obres teatrals i fes-ne una breu descripció.
 | |||
| Joan Timoneda |
HAVEU-ME
POSAT EN PUNT...
Haveu-me posat en punt,
que sou per a dar-me a entendre
que va l’aigua riu amunt.
que sou per a dar-me a entendre
que va l’aigua riu amunt.
Són tan dolces, falagueres,
vostres pràtiques i faules,
que a les més falses paraules
dau crèdit de verdaderes:
teniu gràcies tan manyeres,
que em fareu creure en un punt
que va l’aigua riu amunt.
vostres pràtiques i faules,
que a les més falses paraules
dau crèdit de verdaderes:
teniu gràcies tan manyeres,
que em fareu creure en un punt
que va l’aigua riu amunt.
Per veure’m tan manso i franc,
i en mon conversar alegre,
lo blanc me veneu per negre
i lo que és negre per blanc;
guardau que en los ulls tinc sang,
i no em fareu creure junt
que va l’aigua riu amunt.
i en mon conversar alegre,
lo blanc me veneu per negre
i lo que és negre per blanc;
guardau que en los ulls tinc sang,
i no em fareu creure junt
que va l’aigua riu amunt.
No és molt ser jo embacinat
prestant lo consentiment,
i tenir-me com content
puix no só sols l’enganat:
d’Eva fonc l’engan fundat,
i en dones és tal trassunt,
que va l’aigua riu amunt.
prestant lo consentiment,
i tenir-me com content
puix no só sols l’enganat:
d’Eva fonc l’engan fundat,
i en dones és tal trassunt,
que va l’aigua riu amunt.
2.
Cristòfor Despuig
3.
Rector de Vallfogona
ELOGIA UN GALAN L'HERMOSURA D'UNA DAMA
Sou, oh Nise!, la summa bellesa,
on totes juntes contemplar se poden
les mostres del vestit que a Flora broden
seda i agulla de Naturalesa.
on totes juntes contemplar se poden
les mostres del vestit que a Flora broden
seda i agulla de Naturalesa.
Clavell la boca i olor de camuesa,
los ulls als ulls de lliris s'acomoden;
tot lo demés amb dolces bandes roden
les roses i jasmins ab sa puresa.
los ulls als ulls de lliris s'acomoden;
tot lo demés amb dolces bandes roden
les roses i jasmins ab sa puresa.
¿Puix què diré de la bellesa rara
del jardí d'aqueix pit que sempre hi neva
i sempre està cobert de meravelles?
del jardí d'aqueix pit que sempre hi neva
i sempre està cobert de meravelles?
No com los altres, que la sort avara
dintre d'un dia la bellesa els lleva,
que divines i eternes són aquelles.
dintre d'un dia la bellesa els lleva,
que divines i eternes són aquelles.
A LA EXPRESSIVA SENZILLESA DE LA LLENGUA CATALANA
Gaste, qui de les flors de poesia
toies vol consagrar als ulls que adora,
del ric aljòfar que plorà la Aurora
quan li convinga dir que es fa de dia;
toies vol consagrar als ulls que adora,
del ric aljòfar que plorà la Aurora
quan li convinga dir que es fa de dia;
di de abril parla, pinte la alegria
ab què desplega ses catifes Flora,
o a Filomena, mentres cantant plora,
de ram en ram, la llengua que tenia;
ab què desplega ses catifes Flora,
o a Filomena, mentres cantant plora,
de ram en ram, la llengua que tenia;
a qui es diu Isabel, diga-li Isbella,
sol i esteles als ulls, als llavis grana,
llocs comuns de les muses de Castella,
sol i esteles als ulls, als llavis grana,
llocs comuns de les muses de Castella,
que jo, per a que sàpia Tecla, o Joana,
que estic perdut per tot quant veig en ella,
prou tinc de la llanesa catalana.
que estic perdut per tot quant veig en ella,
prou tinc de la llanesa catalana.
4.
Francesc Fontanella
" Una Obra, Una Vida , Pep Valselobre i Gabriel Sansano."
Francesc Fontanella i Garraver (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 1682 o 1683) fou un escriptor i sacerdot català.
Estudià Dret i aconseguí el títol en Dret Civil i Canònic el 1641.
Fins al 1652 va viure una vida noble a Barcelona i va començar a
escriure poesia amorosa. Es va comprometre políticament i va redactar
les seves dues obres dramàtiques: Tragicomèdia d'Amor, Firmesa i Porfia (estrenada cap al 1642) i Lo desengany (1651).
Tots dos són textos al·legòrics, amb alguns elements pastorals. La seva
poesia era més madura: va canviar el pseudònim afrancesat Gilet pel
pastoral Fontano i va assolir la qualitat amb els sonets dedicats a la
mort de la seva primera dona. Cal destacar A la mort de Nise.
Fontanella prové d'una família important en la política francòfila de
Catalunya. El seu pare, Joan Pere Fontanella, va ser Conseller en Cap
l'any 1641 i jurisconsult.
Fontanella lluità a la Guerra dels Segadors contra Castella i fou
superintendent d'artilleria en la batalla de Montjuïc l'any 1641, any en
què publicà Panegirica alabança del molt Illustre, y Reverent Doctor
Pau Claris, Canonge de la Santa Iglesia Cathedral de Urgell, Deputat
Eclesiastich del Principat de Cathalunya. Viatjà al congrès de
Münster amb el seu germà, Josep Fontanella i Garraver, l'ambaixador de
la Generalitat a França. El 1652, arran de la derrota de la Guerra dels
Segadors, fugí a Perpinyà on va iniciar una vida totalment diferent: la
mort de la seva segona dona va fer que ingressés a l'orde dominicà i
esdevingués sacerdot. La seva poesia va canviar el tema amorós pel
religiós i l'eufòria pel pessimisme.
El seu estil és típic del barroc europeu, i amb Vicenç Garcia i Josep
Romaguera, és un dels poetes més importants de la Decadència o l'Edat
Moderna a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada